F.X Escarmís

Blind Guardian - Somewhere Far Beyond (1992)

Aquest disc és el primer que Blind Guardian va fer sota el paraigua de la multinacional Virgin, després de 3 discos amb No Remorse. Van continuar amb el canvi estilístic començat amb el disc de l’any anterior, Tales From The Twilight World, que canviava de l’Speed Metal inicial al Power Metal, més melòdic i treballat, on la veu de Hansi Kürsch, entre neta i aspra, prenia un nou protagonisme. Des del meu punt de vista, els dos discos son dos germans molt lligats entre sí, l’un continuació de l’altre. Segurament té a veure que, quan els vaig escoltar per primer cop (i moltíssimes vegades després) va ser en el walkman, en una cinta de caset amb els dos discos, un a cada cara.

El disc comença amb Time What Is Time, una cançó èpica sobre els replicants que va crear Philip K. Dick per a la seva història Somnien els androides amb ovelles elèctriques?, adaptada després per la coneguda pel·lícula de Ridley Scott, Blade Runner.

Després ens trobem amb la hímnica Journey Through The Dark, carn de directe, que aconsegueix transmetre l’energia positiva que Blind Guardian mostra en els seus concerts.

La suau Black Chamber ens dona un petit respir, mostrant-nos el cantó més melòdic de la veu d’en Hansi, acompanyada només d’un piano.

Theatre Of Pain segueix a la llista, portant la banda cap a sons més orquestrals.

Després segueix The Quest For Tanelorn, basada en les històries del Campió Etern de Michael Moorcock i la ciutat perduda de Tanelorn, amb una col·laboració estel·lar del mític Kai Hansen, ex-Helloween i líder de Gamma Ray.

La apocalíptica Ashes To Ashes ens ensenya què faria Queen si fessin Metal.

En aquest punt arribem al punt àlgid del disc i de tots els concerts d’aquesta banda: The Bard’s Song – In The Forest. Unir-te a milers de persones per cantar aquesta cançó en un concert fa que et sentis part d’alguna cosa més que de tu mateix, i tota la sala, tot el públic i la banda és una sola cosa. Una experiència irrepetible i única, que Blind Guardian van captar molt bé en un single de 2003 que recollia la versió ‘actualitzada’ de la cançó en estudi i tres gravacions en directes diferents, on se sent la reacció del públic, verdader protagonista d’aquesta cançó.

La seva segona part, The Bard’s Song – The Hobbit, n’és una continuació musical i, com molt bé diu el títol, està basada en el conte-preludi d’El Senyor Dels Anells, El Hòbbit.

The Piper’s Calling és una introducció de gaites que ens posa en situació per la cançó que dóna títol al disc: Somewhere Far Beyond. Basada en la saga de la Torre Fosca d’Stephen King, és una cançó èpica, melòdica, Power Metal de qualitat en la seva màxima expressió. En 7 minuts i mig, Blind Guardian resumeixen en les seves múltiples parts el ventall que poden oferir: cançons que, des de que comencen fins que acaben, tenen múltiples direccions divergents que, no se sap com, acaben en codes i refranys hímnics i que es recorden fàcilment.

La versió en CD d’aquest àlbum també té 3 bonustracks: Spread Your Wings, genial versió de Queen; Trial By Fire, versió ultrarràpida d’una cançó del grup Satan; i una versió ‘clàssica’ de Theatre Of Pain, on la orquestra (de sintetitzadors) encara hi té més importància, i ens fa desitjar que acabin el disc amb orquestra real sobre El Senyor Dels Anells en què fa tant de temps que treballen.

En resum, un disc genial per tots els costats, ideal per elevar l’ànim i posar-nos en marxa de bon matí… Proveu-ho!