Dream Theater - Scenes From A Memory (1999)
Quan el 1992 Dream Theater van crear el magistral disc Images And Words, van incloure-hi una cançó anomenada Metropolis Pt 1: The Miracle And The Sleeper, que explicava una estranya història de 3 personatges: Love, The Miracle i The Sleeper. Com el títol d’aquesta cançó ja deixava entreveure, aquesta història només havia fet que començar, i hi hauria una segona part.
Es van fer pregar: van passar 7 anys, 5 discos (3 d’estudi i 2 directes) i 2 canvis de teclista, però el 1999 van continuar la història amb aquest monumental disc: Metropolis Pt 2: Scenes From A Memory. És un disc conceptual, que explica la història d’en Nicholas, un home que, a través d’una sessió d’hipnosi, descobreix una tragèdia que va passar el 1928. Teniu resums molt detallats de la història a la Wikipedia i a les FAQ de Dream Theater. Us recomano que us els llegiu per coneixer els detalls de la història. També trobareu una anàlisi musical molt detallada del disc a la web de Fabien Labonde. El disc té una fantàstica il·lustració de portada de Dave McKean.
El disc comença amb Regression, una introducció suau de guitarra acústica i veu.
Tot seguit ve la instrumental Overture 1928, que agafa pinzellades de totes les altres cançons del disc i també de Metropolis Pt 1 per fer-nos entrar en la història, i situa el to musical de tota la obra.
El disc continua amb Strange Déjà Vu, una potent cançó amb molts canvis de ritme i un refrany molt emotiu, amb les veus de James LaBrie i del bateria Mike Portnoy barrejades.
La tranquila Through My Words, amb només veu i piano, ens baixa la intensitat momentàniament.
Tot seguit ve Fatal Tragedy, cançó amb un títol molt ben triat pels seus canvis de ritme, els harmònics que ens recorden la guitarra de Brian May de Queen, els genials solos de teclat i guitarra alternats…
La estranya Beyond This Life utilitza filtres de veu per simular efectes de ràdio, i té un refrany a ritme de vals, molts canvis de ritme, moments rockers per antonomàsia…
La següent cançó és la balada Through Her Eyes, trista i emotiva, amb la veu esplèndida i càlida de Theresa Thomason donant-li un toc espiritual.
Després ve la fantàstica i èpica Home, la més llarga del disc, amb riffs d’influència aràbiga, un sitar i una de les que més parts de Metropolis Pt 1 recupera. Des del meu punt de vista, la millor del disc.
La instrumental The Dance Of Eternity mostra tot el potencial que tenen els músics del grup, amb nombrosos canvis de ritme, diversos estils musicals, amb parts de totes les cançons del disc i també de la part 1.
One Last Time enganxa el final de l’anterior, amb una de les parts on la veu de James LaBrie té més protagonisme.
The Spirit Carries On segueix, i passem a tenir un cor gospel en tot el seu esplendor, en una cançó molt espiritual, que ajuda a agafar energies per encarar el tram final del disc.
El disc acaba amb Finally Free, l’epic final de la història, amb un desenllaç inesperat.
En fi, un disc rodó que és molt més del què sembla a la primera escolta, i que cada vegada et sorprèn amb una cosa nova…
Actualitzat: 26/11/2011 - 14.24h.